diumenge, 12 febrer de 2012

L'adeu a la Colònia Castells

La Colònia Castells agonitza. L'últim part mèdic indica un empitjorament sobtat de la seva salut, sobretot degut a l'últim atac indiscriminat que han patit els seus pobladors, el desallotjament il·legal del divendres passat. Sense comunicar-ho prèviament als seus habitants, l'operació es va produir a primera hora del matí amb la ja habitual ocupació del barri per part dels avalots de la Guàrdia Urbana.

Amb aquesta expulsió, cau una de les darreres cases en peus del carrer Castells, ferint de mort a més de la meitat del barri, la que correspon a la primera fase del pla. L'ofensiva està lluny d'acabar-se, mentre el veïnat de la segona fase encara espera angoixat el seu futur. Un altre cop condemnats a l'espera eterna i incerta, però amb la diferència que aquest cop la "sala d'espera" està en runes.

La re-tasació dels pisos és un fet, el Protocol de 2007 sembla paper mullat pel que fa a les quantitats indemnitzatòries. En principi, aquest document estipulava unes quantitats fixes d'indemnització en funció del preu del sòl i dels pisos de llavors, cal recordar que un dels motius que s'adduïen dels constants retards en l'ejecucció del pla era que s'havia realitzat una tasació conjunta que complicava els tràmits. També cal que recordem que justament fou aquest protocol l'argument que impedia reallotjar als últims afectats (l'Encarna, el Joan, la Judith..). Amb la crisi econòmica la rigidesa del document s'ha esvaït, donant lloc a una nova proposta de tasació, aquesta contradicció no fa més que assenyalar l'ús manipulador que fan els poders polítics dels pactes, utilitzant-los quan i com els hi convé.

A la Colònia ja no hi ha qui la salvi, tampoc als seus habitants... Ara toca gestionar la crisi que sempre queda després de les coses mal fetes: Mesures d'emergència urbanística, d'excepció i decisions desesperades. Col·lectivament haurem de pensar que necessita el barri, a un nivell més ampli de Les Corts, i que passarà amb la pròpia, mig destruida colònia i als solars, avui buits i abandonats dels voltants.

Ens oposem a una solució que passi per una privatització de l'operació i posterior mercantilització del sòl. Els solars hauran d'anar destinats al que decideixi el veïnat de l'entorn més immediat, obrint un procés realment participatiu que ho estableixi.

Arribats a aquest punt hem decidit organitzar dos actes, un de comiat i un de benvinguda:

El primer és celebrar un enterrament com cal. Serà el diumenge 19 de febrer amb els rituals i cerimonies adequades a aquestes circumstàncies. Després de més de quatre anys d'existència el col·lectiu Salvem la Colònia es disol. El barri que preteníem salvar, a penes s'albira entre els solars i les runes i tampoc entre els propis veïns, amb unes relacions de convivència dissoltes per l'individualisme i molt degradades. És el moment de canviar la prespectiva de la lluita i per això us convoquem a totes aquest diumenge, aprofitant per juntar la que seria la quarta calçotada i l'enterrament de la sardina de carnestoltes per donar un adeu a tots aquests anys que hem lluitat per intentar salvar el nostre barri.

PROGRAMA: Diumenge 19 de febrer


14h Dinar popular: 
       Calçotada- Sardinada

16:30h Recital Poètic del No-Res.
      Amb David Caño i Carles Rebassa

18:30h Acte central: Cerimònia d'enterrament a càrrec del Teatre de la Rimaia
      Projeccions d'escenes inèdites del documental No-Res a càrrec de Metromuster
      Projeccions gegants o Mapping sobre els edificis a càrrec de Telenoika




Després d'aquest adeu simbòlic, el segon és un acte per reflexionar i debatre sobre el futur del barri amb el títol de: QUÈ HI HA DESPRÉS DEL NO-RES?  Serà el proper dissabte dia 25 de Febrer a les 19:30 a l'Espiga de les Corts.

Aquest acte no s'ha organitzat conjuntament des de diferents col·lectius de Les Corts agrupats en torn l'Assemblea de barri el 15-M i la seva comissió d'habitatge.

Passarem el documental estrenat recentment per Metromuster sobre la Colònia i plantejarem diverses alternatives al voltant del futur de la Colònia Castells, Pretén donar el tret de sortida a una campanya per reivindicar l'espai que ha quedat buit després de la primera fase del Pla Castells, un espai al que la crisis augura un futur incert. En aquest acte ens agradaría sumar el màxim d'esforços possibles i el màxim d'idees i fòrmules imaginatives per tal de plantejar alternatives viables que reivindiquin un ús socialment acceptable de l'espai per a ús dels veïns i veïnes de les Corts.
Per tant, feu la màxima difussió a les diverses entitats, associacions de veïns, col·lectius, ... que treballen al barri i pel barri.

dijous, 29 desembre de 2011

La memòria sepultada per l'asfalt

Sobren les paraules... La injustícia continua

divendres, 16 desembre de 2011

El No-RES del capital


Nascuts del No-Res, els barris com la Colònia Castells van arribar a ser-ho TOT per moltes famílies. Amb una mobilitat sempre sotmesa al ritme capritxós del capital, quan començaren a resultar afuncionals pel model d’acumulació metropolità es programà la seva desaparició. El tràgic retorn via degradació planificada dels barris populars al No-Res del capital.

El capítol de la Colònia Castells ja ha quedat escrit a la trista història de la desaparició dels barris populars de Barcelona. Una història de dolor i d’angoixa, d'arribades i partides, d'amuntegament i excés de proximitat, de degradació planificada i expropiacions, però també d’alegries i passions, de mancomunió i resistència compartida, d'orgull proletari i potència comunitària. Nasqueren a contrapèl entre les escletxes buides que deixava la nova ciutat industrial a la perifèria. I ho feren, tornant la necessitat virtut, construint entorns comunitaris proletaris a partir de l'esforç col·lectiu. Foren vivers d'autoorganització a partir de l'autoconstrucció i la cooperació social, però també de resistència i antagonisme vers les classes dominants.

Al principi, la Colònia es significà pel seu caràcter eminentment “confederal” i llibertari. Però aquella potència s'acabà amb la derrota al front del 39 i la dictadura. L'amarga condició de barri vençut unida amb la pobresa de la postguerra propiciaren anys duríssims. Més tard, en ple franquisme, els inicis de certa recuperació industrial feren arrencar un nou cicle econòmic, el desarrollismo. I com ha reflex d'aquest, de sobte, a finals dels 70, els colons veieren com el centre s'expandia. Les Corts havia estat predeterminat per les elits com a entrada principal a la metròpolis: zona mixta de negocis i residència per gent de classe mitjana-alta: oficines, centres comercials i pisos d’alt standing cercats d'espais “verds” semi-privats. Les casetes, els passatges i les formes de vida associades a la ciutat horitzontal, es veieren colonitzats per la dinàmica de la ciutat vertical. Una perifèria dislocada atrapada en la geografia del capital.

Aquest estar fora-de-lloc es certificà amb la condemna a la desaparició que marcà el PGM el 1976. Amb l'afectació, acabà la vida comunitària i començà el declivi d'un barri amenaçat, sotmetent als seus habitants -mai més veïns, per sempre afectats-, a l'angoixa del “corredor de la mort”. Els pobladors sabien que el barri havia de morir, tard o d'hora, però no quan. Mentrestant, la ciutat industrial deixava lloc al parc temàtic, naixia la metròpolis del bussiness i del turisme depredador, on cada pedra adquirí un preu desaforat. Començà la degradació planificada pels barris com la colònia, primer amb l'afectació, després amb l'abandonament progressiu i el lent deteriorament, ocasionat per la desídia egoista de la propietat i certificada per les administracions amb l’impediment d’obres de rehabilitació i millora.

Els colons cada vegada envellien més i també les seves cases, l’entorn s'anava precaritzant. La degradació lenta deixaria lloc a la degradació ràpida a partir de 1999, quan el regidor Hereu proposà de cedir la iniciativa a l'àmbit privat. Aquella reserva en el segon districte amb els preus més alts del sòl, era un pastís massa suculent per conservar un barri popular. Valia molt més el solar que el preu de totes les cases juntes. Llavors començà la mobilització, que no aconseguí parar el pla, però si, almenys, l'assumpció estatal, l’expropiació i el reallotjament d’una part de les famílies amb la firma d'un protocol el 2007. A partir de llavors nasqué Salvem la Colònia, un col·lectiu que apostà per la conservació total de la barriada, amb una primera consigna, retornar la vida als passatges i una segona, rehabilitar les cases en mal estat.

Amb el procés d'expropiació començà un veritable malson, un procés ple d’irregularitats, demores i promeses incomplertes, atacs contra els i les resistents, divisió via individualització i nombroses contradiccions, com el fet de tenir famílies sense dret a reallotjament amb pisos nous buits. La crisi econòmica s'instal·là a casa nostra i l'administració en lloc de rectificar i redissenyar el pla, decidí prosseguí amb l'expulsió i l'enderroc indiscriminat. Política de terra cremada, intensificació de la degradació, impossibilitar la vida als passatges enderrocant casa per casa, trencar la linealitat del barri, obrint grans rasses i solars entre habitatges, destruint els intents de rehabilitació del veïnat, de manera que, al final, fossin els mateixos residents els que desitgessin marxar. El súmmum del despropòsit és que, per falta de fons, el No-Res, el solar on abans hi havia un barri anomenat Colònia Castells, asfaltat o no, hi serà per molt i molt de temps. 


La contradicció més flagrant que genera el pla de destrucció de la Colònia és que després de gastar-se 37 milions d'euros en expropiar una part dels afectats, ara es plantegin tornar a revendre el terreny a l'àmbit privat, en plena crisi, per recuperar aquella inversió i poder destruir la segona fase.

[Text utilitzat pel tríptic promocional de la pre-estrena de No-Res. El documental que narra els últims temps de vida i com es territorialitza aquest procés de desaparició d'un barri popular i les seves formes de vida, el procés de colonització d'un lloc pel No-Res. Una colonització d'un barri popular que simbolitza l'objectiu més evident però més amagat del pla en si, eliminar les formes de vida barates de Les Corts per imposar-hi la vida cara]. 

dimecres, 2 novembre de 2011

Homenatge a la Colònia. Homenatge a No-Res

Per Salvem la Colònia, és un plaer presentar-vos el vídeoclip de la BSO de No-Res, el documental que explica el trist procés de desaparició del nostre barri.  Des d'aquí volem donar humilment les gràcies a tothom qui ha col·laborat amb el finançament, la producció i edició, tant del documental com de la cançó i del videoclip, perquè almenys quedarà en la memòria la resistència que uns pocs hem intentat exercir contra la geografia del capital. 

BSO [NO-RES] from metromuster on Vimeo.


Veu: Pau Llonch (aka. La Pupil·la)
Bateria: Santi Serratosa
Guitarra i Baix: Oest
Il·lustracions: Otger Miralles
Animacions: Enrique Hernandis

Trobareu la lletra i la cançó a: http://paullonch.bandcamp.com/track/no-res


És molt gratificant saber, que tot i l'amargura de veure com la piqueta ha destruït les nostres formes de vida, no estem soles en aquest procés. Amb petits gests com aquests es quan un nota la presència i la potència, l'alè de la col·lectivitat al clatell. Aquella agradable sensació de no saber-se mai sol. Sempre acompanyat en la mancomunió d'esforços per intentar exercir el nostre dret de construir una ciutat diferent.

L'Ajuntament, l'Institut Municipal d'Urbanisme i la Generalitat, Incasol, Reursa, ens han arrencat amb violència de les nostres petites cases i dels nostres petits carrers, ens han expropiat un patrimoni urbà, però sobretot humà, que no només era nostre, sinó de tota la ciutat. 

Però cal que sàpiguen, tot i l'oximoron, que això no acaba amb No-Res, això no s'acaba perquè la guerra tot just acaba de començar. Plantarem cara en tots els àmbits (barris, treball, educació, sanitat, habitatge), cada vegada som més i estem construïnt un nou Món. Seguirem treballant quotidinament per despertar del malson que el neoliberalisme ens inocula des de que naixem en aquesta ciutat podrida. 

Tornarem cop per cop totes les agressions de les classes dominants. Promotors, constructors, immobiliàries, bancs, administracions, partits... Allà on sigui, farem el possible per expropiar i col·lectivitzar les vostres plusvàlues, la vostra única raó d'ésser i de fer, o millor, de no-fer, ciutat. 

Parleu cínicament en nom de l'interès general, quan els únics beneficiaris d'aquesta situació sou vosaltres. És així com disfresseu la realitat, com camufleu els vostres anhels restringits i particulars -l'augment desmesurat de la renda i dels beneficis associats- per legitimar i reproduir a perpetuitat la situació de desigualtat estructural consubstancial a aquest sistema.

Mai ens fareu creure. 

Els vostres interessos són els vostres, no pas els nostres, els de tothom, els de baix, els del poble, que tant sols desitgem viure dignament en un món més just.

Pròximament, el documental sencer.

Més informació i seguiment a: http://no-res.cc/
http://no-res.cc/

dilluns, 31 octubre de 2011

L'expropiació de la ciutat popular

Potser és un tòpic molt manit, però quan veus vídeos d'aquest tipus no pots més que pensar en que, efectivament, la història es repeteix.

Enderrocs indiscriminats, degradació planificada, obertura de solars abandonats des de l'administració pública, persones sense dret a reallotjament, associacions de veïns enfrontades segons els interessos.

La construcció de la metròpolis capitalista sempre té com a revers l'expropiació dels barris populars, i en aquestes operacions les víctimes propiciatòries sempre són les mateixes. I el procés també: acceleració de la destrucció en període d'efervescència econòmica i paralització de les obres en plena crisi.

Era 1993 i era el grup de cases barates del Prat Vermell (anomenades grup Eduard Aunós). I tristament, veïem que el 2011 seguim vivint els mateixos processos. A la Colònia, òbviament, però també al Bonpastor, a Vallcarca, a la Clota a la ciutat de Barcelona. Però també més enllà, a València: http://www.cabanyal.com. O a Madrid: http://puertadehierroenlucha.wordpress.com/.  

Perquè llavors i ara, només s'expropia als pobres!


Aquí podreu veure tots el vídeos relacionats:

I us recomanem també la pàgina del grup al Facebook:
http://es-es.facebook.com/pages/LAS-CASAS-BARATAS-Eduard-Aun%C3%B3s/109853909053587


La tàctica de destrucció dels barris populars sempre ha seguit la mateixa dinàmica, provocar divisions entre afectats individualitzant el problema, no otorgar cap ajuda a la rehabilitació i al contrari, efectuar amb premeditació i al·levosia la degradació planificada, de manera que al final, siguin els propis veïns els que desitgin marxar.

dimecres, 14 setembre de 2011

Alienígenes i incompetència institucional

Els esdeveniments es precipiten vertiginosament sobre la Colònia Castells. 
Després d'anar a protestar el dijous a l'Institut Municipal d'Urbanisme pel tema dels desnonaments, en especial el de l'Enkarna, i que aquesta hi tornés el dilluns a consultar el seu expedient, ahir ens vam aixecar amb el barri completament sitiat pels antiavalots de la Guàrdia Urbana.
A continuació, unes instantànies de la concentració amb la gent solidària que hi va acudir, gent de Les Corts, de 9barris, Poblenou o El Clot. Hi van ser el Juan, un altre amenaçat de la Colònia; la Isabel i la Verónica o l'Eliseu, persones desnonades que van voler solidaritzar-se amb l'Encarna. 





També cal destacar la presència al vestíbul de Francisco Arrabal, director de l'Institut Municipal d'Urbanisme, responsable dels desnonaments al nostre barri, i que s'ha vindicat en diverses ocasions pel seu tracte prepotent amb el veïnat. Finalment sembla que en el cas de l'Encarna encara hi ha cert marge per poder denunciar la seva situació, doncs tot just ara s'ha esgotat el procediment administratiu. Cal que sàpiguen que no pararem fins aconseguir el més just, la paralització d'aquest desnonament.



Un nou atac alienígena 
Ahir, dimarts 13 vam viure amb angoixa un altre desallotjament imprevist i sense avís previ. Una altra “invasió alienígena”, un altre abús d'autoritat per part de les administracions, nou persones més sense sostre i les coses que segueixen en la mateixa dinàmica. En lloc de cercar solucions viables i raonades pels afectats se'ls hi complica encara més l'existència; en lloc de garantitzar un habitatge digne per tothom es garantitza un desallotjament pels que menys tenen. Fins quan durarà el despropòsit? Fins quan haurem d'aguantar tanta impunitat?

Eren les 7 en punt del matí quan una desena de furgonetes de les UPA tallaven tots els accessos a la Colònia, des de llavors fins a la tarda, cap veï va poder transitar pels nostres carrers sense ser increpat per algun agent. A l'edifici, habitatge de tres pisos ocupat des de feia prop de tres anys, hi habitaven nou persones que van sortir de casa seva amb les poques pertenències que els van deixar arreplegar.

El cas d'aquest habitatge és com molts dels que s'han ocupat al barri. Alguns pisos ja feia anys que estaven abandonats, deixats i degradats. L'entrada al pis -amb la clau facilitada per l'antic habitant de la casa- va permetre la rehabilitació de l'immoble al mateix temps que proporcionava un aixopluc a persones que no en tenien fins llavors. Fa un any i mig, un dels pisos fins i tot es va reconvertir en una sala de parts on hi va néixer un nadó per part natural. L'amenaça de desallotjament va provocar que la familia hagués de marxar i cerca una solució menys precària i més duradora. Des de llavors, la casa, sobretot, havia estat habitada per estudiants amb ingressos insuficients per pagar un lloguer en aquesta zona de Barcelona, però també per jubilats sense pensió o persones grans amb situacions econòmiques delicades. 



Ho hem dit moltes vegades en aquest blog, l'ocupació aporta dos tipus de solucions a diferents cares del mateix problema. D'una banda, és un mitjà vàlid per denunciar l'especulació immobiliària. Tothom sap que l'existència de pisos buits, s'estima que uns 80.000 a l'àrea metropolitana, junt amb l'existència de famílies sense llar és un dels efectes més perversos del turbocapitalisme actual. A més, l'abandonament provoca degradació per l'edifici i l'entorn, així que, sovint, l'ocupació implica rehabilitació tant de l'immoble com de l'exterior. En cert moment, la gent jove que va començar a ocupar cases buides i abandonades van ser un revulsiu per caminar cap a la rehabilitació del barri, es va rejovenir la vida al carrer, es va portar a terme el Pla R, es va construir un hort autogestionat i es van recuperar les festes majors...De l'altra, des del punt de vista pragmàtic, proporciona un habitatge a persones, joves i grans, que no poden pagar els preus desorbitats del mercat immobiliari. 

La degradació orquestrada com a tàctica contra la resistència veïnal


Ho diuen la majoria de veïns i veïnes. Abans de que enderroquessin cap casa; el barri era un bon lloc per viure, peculiarment bonic i tranquil. Amb l'inici de les operacions destructores, aquí no hi ha qui hi visqui, i sembla més senzill enderrocar-ho tot que mantenir-ho. La degradació consentida, fomentada i propiciada per les administracions com una tàctica premeditada no és una tendència nova al barri, i ja fa més de 30 anys que dura, en concret des de que el PGM va condemnar la zona a la destrucció i expulsió del veïnat. El primer símptoma és quan es comença a no permetre cap mesura de rehabilitació, i després quan s'impossibiliten els lloguers. L'abandonament consentit, el no atorgament de permisos d'obra per recuperar els desperfectes sumat a la pressió que suposa l'amenaça constant de l'expropiació han sigut una constant en les tres darreres dècades de la Colònia. És per això, que els enderrocs actuals segueixen la mateixa lògica i ha sigut la cirereta a la dinàmica de degradació forçosa a la que ha estat sotmès el barri tots aquests anys. La voluntat de les administracions és expulsar a les persones de rendes baixes per uniformitzar i homogeneïtzar Les Corts, amb paraules tècniques, gentrificar el barri, elititzar-lo. I amb això estan desemascarant els seus veritables interessos, es preocupen més per la rendibilitat i pels diners que per les persones. Per ells és més important que quadrin els números que el fet de que les persones amb baixos ingressos es quedin sense casa. I així els hi vam i així ens va a nosaltres...
Els habitatges -valgui la redundància- són per habitar-los i no per especular-hi o enriquir-se. Un pis buit i deshabitat és completament legítim de ser susceptible d'ésser ocupat mentre l'accés a sostre no estigui garantit per tothom. És més culpable qui manté un pis abandonat esperant que n'augmenti el valor per posar-lo al mercat, que la persona que hi entra per rehabilitar-lo i omplir-lo de vida.


La colonia Castells no tiene quien construya...Pero si quién la destruya

 
Amb aquest títular s'inicia la notícia de l'edició d'avui de El País sobre el desallotjament d'ahir. Segons aquest diari i després d'haver parlat amb responsables d'Incasol-Reursa, sembla que no troben constructors que vulguin assumir el cost de l'operació dels pisos de protecció oficial i de venda “lliure” que haurien d'anar als solars que han deixat les demolicions.
Es confirma el que des d'aquest blog venim denunciant des de que va començar el període de crisi econòmica. El pla està encallat per falta de finançament. Nombrosos posts ho certifiquen i si no feu una ullada més a baix. 
I és que ja es veia venir. Estava cantat, quan certifiquessin que no hi havia ningú, ni promotors ni constructors disposats a assumir l'operació, acabarien cercant la privatització del pla. I això és tornar al començament del litigi, al 2001 quan el llavors alcalde Clos i el regidor Hereu pressionats per la Plataforma d'afectats van prometre que l'operació s'assumiria des dels àmbits públics. 


Amb aquest pas, la venda als privats del que fa poc s'ha expropiat, les administracions seguiran amb el cúmul de despropòsits que ens han portat fins aquí. 

La irresponsabilitat i la incompetència institucional ha quedat un cop més al descobert, tant sols ens queda preguntar-nos quina altra en faran. Després de les constants promeses incomplertes (Nadie se va a quedar en la calle); després de les constants demores (En enero de 2011 las dos fases estaran acabadas); després de gastar-se 37 millons d'euros en recol·locar la meitat del veïnat i fer-ne fora a qui no complia els requisits econòmics. Després de gastar-se'n uns quants més en enderrocar el barri inútilment i deixar-hi un solar brut i abandonat. Ara ho vendran tot a la iniciativa privada? 


Els de Reursa (Incasol) i els d'Urcotex 
Quina protecció social dona aquest fet als veins que teòricament encara han de ser reallotjats? Quines garanties? Ho direm nosaltres, tant sols les del màxim benefici econòmic de la promoció per la constructora o promotor de torn, tant sols les que dictin les plusvàlues potencialment extraibles, al marge de les necessitats de les persones que hi vivim.





El pla de la Colònia ha sigut, és i serà un nyap mentre ens governin com si fóssim mercaderies. El govern ha assumit com a pròpia la lògica empresarial i manegerial de gestionar la ciutat i és clar que des d'aquesta perspectiva les simples persones de carn i ossos no comptem. En aquest procés, l'aliança públicoprivada ha estat clau i demostra al servei de qui estan els qui ocupen càrrecs institucionals. En aquesta aliança es fructifica i es visibilitza la solidaritat de les classes dominants per seguir subjugant i extraient beneficis de les classes treballadores. La seva missió no és cap altre que  reconquerir tot el centre de la metròpolis per al seu ús, o millor, abús.

dimarts, 6 setembre de 2011

Cap desnonament més durant la crisi. Dijous 8 de setembre: Concentració solidària amb l'Encarna.

Ja ho vam anunciar, després del desnonament il·legal del Willi i de l'hort a finals de juliol, sembla que la següent de la llista és l'Encarna. Recordem que aquesta veïna va estar pagant lloguer fins al juny del 2010, tot i que per llei, la propietat, Barnola S.L no ho podia fer. Fou llavors quan l'Incasol, a través de Reursa va començar a endegar el procés d'expropiació. Tenia dret a una indemnització però no al reallotjament, però sota ma li van assegurar que no és preocupés i que cercarien una solució, que no es quedaria al carrer.  Malgrat la preocupació evident, associada a la precarietat de que et facin fora de casa teva, l'Encarna al no tenir on anar, va mantenir la tranquilitat i va decidir seguir a la casa. 
Des de llavors tot han sigut promeses incomplertes i el procés administratiu ha seguit endavant, de res han servit les cartes a l'alcalde, les rogatives a Reursa i al Districte de Les Corts, per aturar l'expulsió. I a setembre de 2011 la situació és d'extrema gravetat amb l'amenaça de l'expulsió ja pràcticament al damunt. 
La gravetat és major al pensar que si porten a terme el desnonament al lloc de casa l'Encarna hi haurà un solar durant molts anys, doncs no tenen mitjans per culminar la resta del pla. A més, cal preguntar-nos quan costarà el dispositiu de la Guàrdia Urbana per desnonar-la. No sortiria més econòmic proporcionar-li un pis de renda assequible o bé deixar-la a l'habitatge fins que realment hi hagi un projecte? 

Demanem coherència i seny a les institucions responsables i des d'aquí us fem saber que l'Encarna no està sola. 

A continuació us posem la convocatòria de la concentració de suport que realitzarem davant de l'nstitut Municipal d'Urbanisme el Dijous 8 de setembre de 2011. 12h. c/Bolívia 105.  

Us hi esperem, necessitem la solidaritat de tothom!

Cap desnonament més durant la crisi

La secretaria delegada de l’Institut Municipal d’Urbanisme, Mª Camino Suárez Garcia, ha dictat ordre de desnonament immediat per l’Encarna Muñiz, veïna de la Colònia Castells. Després d'una llarga lluita, la decisió sembla irrevocable doncs ha expirat el termini del procés administratiu i han passat els últims vuit dies que tenia per abandonar l’immoble.
L’Encarna és víctima d’un procés d’expropiació mal gestionat per l'Institut Català del Sol (Incasol) i l'Ajuntament per tal d’enderrocar una de les poques mostres de barri popular que queden a Barcelona, la Colònia Castells. Malgrat que molts afectats han estat reallotjats a la zona, també n’hi ha d’altres que han hagut de marxar (22 famílies) i d’altres que directament es quedaran al carrer, doncs una clàusula inexplicable protocolaria va provocar que tant sols tinguessin dret a habitatge els que portessin al barri des d’abans de juny de 2001.
El pla doncs s'emmascara amb la retòrica legitimadora de la rehabilitació quan tant sols respon a l'interès de l’administració per homogeneïtzar i gentrificar (elititzar) el barri de Les Corts. Al final del procés les persones més necessitades i amb les rendes més baixes no podran quedar-se a viure al barri, i els que ho han fet, ja no poden gairebé pagar l'augment que els hi ha comportat el trasllat. I això tant sols de la primera fase del pla, la segona no saben ni quan ni com la realitzaran
On anirà l’Encarna? I els habitants de les altres quatre cases afectades? Després de molts anys de conflicte, l’únic que pot parar els desnonaments és la solidaritat del màxim de gent possible. Segurament no hi haurà dia i hora per procedir a l’expulsió i pot produir-se a qualsevol hora i dia d’aquesta setmana o la posterior, amb l'augment de la precarietat que això comporta.
Les administracions públiques tenen el deure i la responsabilitat d'ajudar a les persones amb situació d'emergència social, o si més no, de no agreujar-la. Des de l'esclat de la crisi més de 50.000 famílies han perdut l'habitatge a Catalunya en els darrers tres anys. En molts casos, l'administració s'excusa dient que no poden fer-hi res, però no és així en aquest cas, doncs, en són directament els responsables. Amb una simple decisió assenyada podrien evitar que més gent quedés al carrer i sense llar en plena desfeta econòmica i finançera. Per això anem a protestar a la seu de l'Institut Municipal d'Urbanisme, perquè tot i no ser els responsables del pla, que és Incasol, si que és l'organisme encarregat de l'execució i els únics que poden evitar-ho.
Exigim la solució per tots els casos exposats i en especial el de l'Encarna. Aquestes persones tenen dret a permanència al seu domicili, almenys, fins que es clarifiqui el calendari de la segona fase del MPGM de la Colònia Castells.
On han de marxar si no tenen capacitat econòmica per fer-ho? Perquè han de marxar si no són capaços de repondre'ls allò que ja tenien, un habitatge digne. I sobretot, perquè ho han de fer, si no tenen previst començar la segona fase en els propers anys i hi deixaran un solar?

Dijous 8 de setembre de 2011. 12h.
Concentració de protesta davant la seu de l'Institut Municipal d'Urbanisme. c/Bolívia 105.

Si voleu informació actualitzada seguiu-nos al twitter @koloniacastells

Incasol (Reursa)
Ajuntament (Districte de Les Corts)
Institut Municipal d’Urbanisme
EXPULSEN AL VEÏNAT DE LA COLÒNIA CASTELLS PER DEIXAR-HI UN SOLAR!




L'ENKARNA ÉS QUEDA! SALVEM LA COLONIA!